Aquest Protocol té per finalitat establir pautes per a la prevenció, la detecció i l’acció davant de possibles situacions violència sexual en l’àmbit esportiu que es puguin donar en el marc de les pràctiques
esportives en el club.

Els objectius que pretén assolir aquest protocol són els següents:

• Aconseguir que les entitats esportives siguin espais segurs per a totes les persones que practiquen esport.
• Promoure informació sobre el fenomen de les violències sexuals en l’esport. Facilitar que els i les professionals que treballen en el sector esportiu coneguin instruments, com ara els protocols; puguin prendre mesures preventives i d’actuació necessàries per garantir activitats esportives lliures de violències, i disposin d’eines per poder actuar davant de sospites o revelacions de casos.
• Garantir que les persones que practiquen esports i que pateixen violències sexuals puguin identificar i denunciar o requerir a temps possibles actuacions.

El Club de Bàsquet La Garriga és una entitat compromesa amb la igualtat de gènere i la diversitat sexual, per la qual cosa es considera necessari establir un protocol de prevenció i actuació davant de possibles situacions d’assetjament i/o agressions sexuals per raó de gènere i orientació sexual en l’àmbit del club. Aquest protocol té com a objectiu garantir un entorn segur i respectuós per a totes les persones vinculades al club i prevenir i abordar qualsevol conducta d’assetjament o agressió sexual.

Tal com estableix la llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la violència sexual és una forma de violència masclista i, per tant, una violació dels drets humans de les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. En aquest marc,
la violència sexual comprèn qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual i la dignitat personal de la dona creant unes condicions o aprofitant-se d’un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense tenir el consentiment ni la voluntat de la dona, amb independència del vincle que hi hagi entre la dona i l’agressor o agressors. Inclou, entre d’altres expressions de violència, l’assetjament sexual i per raó de sexe, l’amenaça sexual, l’exhibició, l’observació i la imposició de qualsevol pràctica sexual.

Atenent aquesta conceptualització, aquest protocol pretén establir les pautes de procediment davant d’algunes expressions de violència sexual com ara l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe o
l’abús sexual, entre altres conductes.

En aquest marc normatiu, la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, defineix l’assetjament sexual com qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat, d’índole sexual, que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Segons la mateixa llei, l’assetjament per raó de sexe consisteix en qualsevol comportament no desitjat, verbal o físic, relacionat amb el sexe o gènere de la dona, realitzat amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat, la indemnitat o les condicions de treball de les dones pel fet de ser-ho, creant un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest que li dificulti la promoció, l’ocupació de funcions, l’accés a càrrecs directius, la remuneració i el reconeixement professional, en equitat amb els homes. En l’àmbit de l’esport, l’assetjament per raó de sexe afecta negativament la cohesió de l’equip i el benestar dels i de les esportistes, la qual cosa repercuteix en el rendiment individual i de l’equip, i pot comportar l’abandonament primerenc de la pràctica esportiva.

La normativa internacional, estatal i autonòmica reconeix el dret a la igualtat i la prohibició de qualsevol tipus de violència masclista i, per tant, també de qualsevol expressió de violència sexual, com ara
l’assetjament sexual i per raó de sexe, les agressions sexuals o l’abús sexual, entre d’altres.
En aquest marc destaquem el següent:

• Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica també conegut com a Conveni d’Istanbul o Convenció d’Istanbul.
• El 2015, el Consell d’Europa va aprovar una recomanació sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a l’esport
• Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
• Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes
• La Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista
• La Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes
• El Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el text únic de la llei de l’esport, estableix, entre els principis rectors de la política esportiva catalana, el foment de l’activitat física i l’esport com a hàbit de salut, així com vetllar perquè la pràctica esportiva estigui exempta de violència

Aquest Protocol és d’aplicació per a tot l’equip de persones que treballen o col·laboren en les activitats del club. Per tant, el Protocol ha d’estar a l’abast de tot l’equip professional, i cal garantirne el coneixement per part de tothom que l’ha de conèixer.

Tota persona, un cop assabentada del contingut del Protocol, haurà de signar per duplicat el document d’acceptació (mirar model) i l’haurà de retornar signat a la junta directiva, que el farà arribar a la persona
responsable de l’entitat, que l’arxivarà. S’ha de preveure, també, aquesta circumstància en cas de personal de nova incorporació a l’equip professional de l’entitat.

El protocol està estructurat per tres eixos: la prevenció, la detecció i l’acció, i estableix com a figura central i fonamental per dur a terme aquestes tasques dins de l’entitat el/la referent de protocol.

Cada any, la Junta Directiva designen el/la referent de protocol i fa conèixer la seva figura tant al personal com a usuaris i usuàries.

En aquest procés és important que es garanteixi totalment:

• Confidencialitat i discreció: les persones que intervinguin en el procediment no poden divulgar informació relacionada amb el contingut del procés de recerca ni de les denúncies presentades.
• Imparcialitat i transparència: el procés de recerca s’ha de dur a terme amb total respecte, neutralitat i objectivitat per a totes les parts. Així mateix, les persones investigadores que participin en el cas d’assetjament no poden tenir cap vinculació amb les parts implicades.
• Prohibició de represàlies: contra la víctima, testimonis o persones que participen en el procés de recerca sobre l’assetjament.
• Protecció de la salut de la víctima: el procediment ha de garantir totes les mesures necessàries per protegir o restituir la salut de la víctima.
• Celeritat i diligència: el procés d’investigació i la resolució s’han de fer dins dels terminis establerts i sense demores injustificades.

El Club de Bàsquet La Garriga es compromet a dur a terme les següents accions de prevenció:

Mesures preventives generals de l’entitat

• Establir normes internes clares i sense excepcions respecte a les relacions entre parts, per reduir les situacions de risc específiques 
• Fer una declaració de compromís de tolerància zero de l’entitat i de reconeixement públic que cal prevenir, detectar i abordar l’assetjament sexual i visibilitzar aquesta declaració
• Posar en coneixement de tot el personal aquest Protocol
• Sensibilització i formació de totes les persones vinculades al club (jugadors, entrenadors, personal tècnic, directiva, etc.) sobre la igualtat de gènere, la diversitat sexual i la prevenció de l’assetjament i les agressions sexuals. 
• Establir canals de comunicació que garanteixin que totes les persones puguin informar de comportaments generadors d’assetjament sexual i altres violències sexuals.

Mesures preventives especifiques de l’àmbit esportiu

En l’activitat esportiva (entrenaments, partits):

• Respectar l’esportista i la seva identitat, corporalitat i intimitat
• Tractar de manera igualitària els i les esportistes
• Evitar entrenaments o sessions de millora individualitzades de manera continuada
• Crear espais segurs i de confiança entre persones adultes i el grup d’iguals
• Assignar una persona de referència que atengui les preocupacions dels/de les esportistes

Espais complementaris: vestidors, dutxes, despatxos:

• Evitar accions als vestidors que es puguin fer en espais oberts (xerrades, avisos, tàctiques, etcètera)
• Evitar que entrenadors/es i esportistes comparteixin vestidor
• Als vestidors esportius, no s’ha de tancar mai la porta amb clau mentre s’estan utilitzant
• Als vestidors esportius, l’entrenador o entrenadora ha de picar sempre abans d’entrar
• Respectar els drets d’imatge de l’esportista
• Limitar l’ús dels mòbils en els espais d’intimitat o instal·lacions esportives
• Als despatxos, no tancar amb clau la porta durant el seu ús i controlar mitjançant un registre, si cal, l’ús del despatx (horari i persones)

Dades, imatges i xarxes socials

• Definir quins seran els canals de comunicació durant la temporada
• Evitar que en canals de comunicació amb esportistes hi hagi una única persona responsable o entrenador/a
• Evitar la comunicació individualitzada per part de la persona responsable o entrenador/a amb l’esportista
• Utilitzar els grups de comunicació exclusivament per a temes vinculats a la pràctica esportiva

És habitual en entorns esportius que es generin fortes relacions desequilibrades de poder i de dependència entre esportistes o entre entrenadors/es i esportistes. És llavors quan les barreres interpersonals es comencen a trencar sistemàticament, fent que els límits siguin difusos i que els esportistes no siguin capaços de reconèixer-se com a víctimes d’assetjament

Procés de “seducció” (o grooming) en assetjament sexual

Aquest procés es troba a la base de qualsevol relació abusiva i inclou un procés gradual en el qual la persona perpetradora guanya la confiança de la seva víctima via manipulacions, promeses, premis tangibles o intangibles. Aquest procés té diverses fases:

• Identificació i selecció de la víctima: observar vulnerabilitat, discreció, començar fer-se’n amic, ser agradable
• Consolidació de relació de confiança: fer-lo/la sentir-se especial,ser constant. Començar negociar: “has de fer això perquè jo he fet allò altre”
• Construcció sobredimensionada de la lleialtat: creació d’una relació de dependència
• Incursió gradual en temes sexuals: incursió gradual en límits sexuals ambigus; si la víctima resisteix, l’enganya dient: “l’última vegada no et va importar”.
• Vot de silenci,secretisme,aïllament,conflicte. Desacreditar a la víctima i amenaçar: “Si ho expliques, et perjudicaré”, “No et creurà ningú”

S’han de tenir en compte situacions i comportaments que poden afavorir contextos de violències sexuals com ara les novatades (actes d’iniciació o de trànsit per les persones recentment incorporades que es podrien trobar en universitats o equips esportius, en molts casos humiliants)

Un altre tema relacionat és la complicitat. Es consideren còmplices aquelles persones que, tenint el coneixement d’una situació d’assetjament sexual, no actuen de cap manera al respecte. L’actitud
passiva, la no intervenció, la negació o el silenci de les persones que tenen poder de decisió en àmbit esportiu tenen conseqüències psicològiques sobre les víctimes i fa que creixin pensant que aquests
comportaments són legals i socialment acceptables.

Exemples de situacions

• Abans o després dels entrenaments o competicions, romandre amb un/a esportista en un espai de la instal·lació amb la porta tancada amb o sense clau
• Passar estones amb un/a esportista en espais apartats de la instal·lació
• Apropament inadequat i sense respectar la intimitat dels esportistes per part d’entrenadors/es, grup d’iguals i persones externes
• Bromes referents al físic, verbals o amb enregistrament d’imatges sexuals
• Una persona adulta es canvia o es dutxa al mateix vestidor on es canvien o dutxen un grup d’esportistes molt joves
• Utilitzar l’excusa de la necessitat del massatge per alleugerir el dolor físic per tocar les parts íntimes d’un/a esportista
• Trucades telefòniques, correus electrònics, whatsapps, etcètera, amb contingut sexual i de caràcter ofensiu

Si es produeix una situació d’assetjament o agressió sexual en l’àmbit del Club de Bàsquet La Garriga, es seguiran els següents passos:

Com demanar ajuda i a qui cal contactar?

En cas de patir assetjament sexual o tenir coneixements o sospita d’alguna situació s’ha de contactar el/la referent de protocol de l’entitat. S’han d’exposar els fets per escrit, preferentment al/a la referent de
protocol, qui dona garantia de la confidencialitat de la informació, tant de la persona denunciant com de testimonis.

Tenim tres vies d’actuació en cas de comunicació de possible assetjament sexual:

• Via interna (amb denúncia interna a l’entitat)
• Via administrativa (amb denúncia externa a Inspecció de Treball)
• Via judicial (amb denúncia externa als Mossos)

Investigació interna

Un cop es rebi una comunicació en la qual s’exposi una possible actuació d’assetjament sexual d’algun membre de l’entitat o tercer amb el qual aquesta interactuï, es posarà en marxa una investigació interna
amb els objectius següents:

• Aclarir els fets.
• Proposar millores o modificacions oportunes.
• Proposar accions i, si escau, sancions pertinents contra les persones que han actuat incorrectament.

Es designarà un equip investigador independent i imparcial que recollirà informació sobre els fets denunciats i entrevistarà a les persones implicades i a les possibles testimonis. Aquest equip elaborarà un informe amb les conclusions de la investigació

La persona que ha realitzat la denúncia tindrà dret que se li notifiqui quina decisió s’ha pres a partir de la seva comunicació, és a dir, si s’inicia o no una investigació pels drets informats.

Totes les parts coneixedores de la investigació hauran de guardar estricte secret i confidencialitat del que arribin a conèixer arran d’aquesta investigació, fins i tot després que s’acabi la seva relació contractual amb l’entitat.

La persona referent del protocol és la responsable de la gestió i custòdia de la documentació, si n’hi ha, en la fase de comunicació i assessorament, tot garantint la confidencialitat del conjunt de documents i informació que es generen en aquesta fase.

En aquesta fase i fins que no es demostra la culpabilitat, es preservarà la presumpció d’innocència de la persona denunciada.

També es valoraran les mesures cautelars necessàries per garantir la seguretat i el benestar de la persona afectada i de les altres persones vinculades al club. Aquestes mesures poden incloure la suspensió temporal de la persona denunciada en les seves funcions al club, sempre que no vulneri els seus drets a la defensa.

Procediment i etapes de la investigació interna

• Analitzar la informació rebuda, decidint si s’arxiva o es continua amb la investigació. Aquesta decisió serà motivada per escrit. En cas d’arxivar-la, es comunicarà al/a la denunciant, argumentant-ne els motius
• En cas de continuar la investigació, es procedirà a:
  • Planificar la investigació
  • Comunicar sobre la investigació als responsables de l’entitat i la persona investigada
  • Desenvolupar i documentar la investigació (entrevistes documentades, escrits)
• Elaborar un informe final, que contindrà
  • Naturalesa del fet investigat.
  • Relació dels fets i descobriments rellevants
  • Conclusions i valoració, juntament amb les propostes d’acció i
    millores, si escau.
• Entregar l’informe a la Junta Directiva. Estudiar i deliberar, en el si de la Junta Directiva, sobre com procedir i prendre decisions
• Informar les persones involucrades sobre la resolució
• Fer seguiment del cas, de les mesures i, si escau, del mateix protocol:
  • Promoure la mediació i la reparació: si la decisió adoptada ho permet, es promourà la mediació i la reparació entre les parts implicades per evitar futurs conflictes.
  • Comunicar les mesures: es comunicaran les mesures adoptades pel club per prevenir i abordar l’assetjament i les agressions sexuals als membres del club i a través dels canals de comunicació corresponents (web, xarxes socials, butlletins informatius, etc.).

Comunicació en situació de crisi o alarma social

Davant d’una situació de crisi, derivada d’una possible situació d’assetjament sexual o altra violència sexual a l’entitat, s’haurà de seguir un protocol de comunicació en els casos que aquesta situació generi
alarma social. S’entén per alarma social quan genera una intranquil·litat entre les persones de l’entitat, les famílies o en l’opinió pública.

1. La direcció convocarà una reunió amb el personal, en què s’informarà de la situació en la qual es troba l’entitat, i que s’inicien les accions pertinents. Es demanarà que no busquin més informació i que no
   facin comentaris sobre aquest tema
2. La direcció decidirà com s’informa les persones vinculades a l’entitat i es farà una reunió informativa en què s’explicaran les accions executades i s’escoltaran les demandes. De manera opcional, es proposarà una segona reunió de contenció i informació sobre el tema.
3. Segons siguin els fets, ocasionats per personal de l’entitat o bé per una persona externa, la direcció informarà tothom sobre l’estat de la situació, sense donar detalls ni de les accions ni dels fets ocorreguts.

Assetjament per raó de sexe:

• Fer comentaris infravalorant o menyspreant la pràctica esportiva de les dones
• Generar un espai de pràctica esportiva sexista o discriminatori
• Actituds condescendents o paternalistes
• Dir insults basats en el sexe
• Fer servir formes ofensives per adreçar-se a la persona o utilitzar humor sexista

Assetjament sexual:

Situacions generals i comportaments sense contacte físic (són exemples, no excloents ni limitadors, de comportaments que per si sols, o conjuntament amb altres, poden evidenciar l’existència d’una
conducta d’assetjament sexual)

• Fer acudits sexistes, bromes, insinuacions de caràcter sexual
• Difondre rumors sobre la vida sexual d’una persona, preguntar o explicar fantasies o preferències sexuals
• Preguntar sobre qüestions íntimes del cos, roba o vida privada, vida sexual
• Fer comunicacions (trucades telefòniques, correus electrònics, whatsapp, etcètera) de contingut sexual i de caràcter ofensiu
• Intimidar verbalment a través de propostes amb caràcter sexuals
• Parlar sobre les pròpies habilitats/capacitats sexuals
• Requerir favors sexuals condicionant la promoció o la permanència en l’equip
• Entrar al vestuari sense demanar permís o estar present durant la dutxa o mentre es vesteixen
• Apropar-se a l’esportista i contactar-hi inadequadament
• Provocar trobades, aparentment casuals i reiterades
• Tocar inadequadament en els entrenaments
• Obtenir i/o difondre imatges de parts íntimes del cos d’una persona
• Apropar-se físicament en excés, arraconar, buscar deliberadament la trobada, quedar-se a soles amb la persona de manera innecessària
• El contacte físic deliberat i no sol·licitat (pessigar, tocar, massatges no desitjats)
• Tocar intencionadament o “accidentalment” les parts sexuals del cos
• Mantenir contacte físic de naturalesa sexual no desitjat